perlaperladansa

Isaac Cirera Faibella Alumne de l’Escola

 

A la gent que ha fet i fa possible L’Escola de Dansa de Celrà

Ja
fa vuit any que gràcies a una amiga em vaig apropar a l’Escola de Dansa
de Celrà. Buscava quelcom que em permetés realitzar un creixement
personal vinculat a l’àmbit artístic i corporal que tingués certa
relació amb els diversos cursos que estava fent en aquells moments a
Barcelona.
Vaig tastar la dansa de l’Escola de Celrà; un, dos i fins
i tot tres cops per setmana. He anat tenint experiències molt
importants, el què ha fe que la dansa tingués continuïtat fins avui.
En
aquells moments feia poc que havia acabat magisteri, i creia que havia
tingut una formació pobre (exceptuant alguns professors). Així l’Escola
de Dansa de Celrà també ha estat i es per mi, no només formació de
dansa sinó que també he conegut altres maneres d’aprendre i ensenyar
que he pogut transferir a la meva vida personal i laboral (que en
aquest moments és l’escola pública de primària).
Ha estat, i és,
una experiència que dia a dia m’aporta molt. De l’Escola de Dansa de
Celrà, després de vuit anys no en tinc cap títol (cosa que socialment i
personalment potser em seria útil) però els coneixements que he
adquirit a tots nivells, no sé on els hagués pogut trobar dins les
comarques gironines (tant en la formació reglada com no). Finalment
allò important és la riquesa de l’experiència vivenciada.
La
transferència de la dansa també ha fet que durant les vacances
estivals, fos per mi un fil conductor important per viatjar i conèixer
entre altres coses, la dansa fora de Catalunya.
Però sobretot
L’Escola de Dansa de Celrà m’ha permès conèixer gent i maneres de viure
diverses, compromeses i apassionades amb el què feien, la qual cosa
m’ha enriquit molt.
Gràcies als que durant aquests anys heu fet possible aquest projecte:
A en Jaume Bossacoma per permetre que tot comencés.
A
l’Eduard, a l’Emma, a la Dora, a la Magda, a la Mercè, a l’Enric, a la
Mamen, a la Bàrbara, a la Júlia, a en Dídac, a en Ferran, a l’Anna
Planes, als alumnes petits i grans, als pares i tots els que em deixo
que hi heu estat vinculats.
També gràcies pels que hi heu passat i
que alguns hi continueu passant com en Carmelo, la Bea , en Tomàs, la
Sofia, l’Alexis, La Mònica (profe del país Basc), la Maria i en Pep,
L’Urs, la Ula, l’Olga i Peter i molts més que ara no recordo.
També a en Julian per les seves aparicions inesperades d’un goig corporal i intel·lectual molt ric.
A la Carme com a persona que ens ha transmès una manera de viure la dansa molt especial.
A la Natàlia per estar al darrera i al davant d’aquest projecte que tant m’ha aportat.
I a tota la gent amb la que he pogut compartir la dansa durant aquest anys i que desitjo continuar-ho fent.
M’agradaria
que tots els que no heu tastat la dansa que s’ha fet a l’Escola de
Dansa de Celrà, algun dia ho poguéssiu fer i tinguéssiu les
experiències i els plaers que he viscut i visc.

Sovint no és
fàcil conèixer i apreciar les coses, quan no es viuen des de la
proximitat. Em pregunto, el coneixement que té el govern de
l’Ajuntament, del projecte que s’hi cou dia a dia, des dels que tenen
entre 3 i 4 anys fins els que en tenim uns quants més.

Gràcies a tots.

Un estiu ballant a París

Ciutat gran
jo petit i estrany.

Nova gent
jo distant.

Una sala diferent
jo allunyat.

La gent es canvia
jo també.

Els peus nusos toquen el paquet,
els meus també, com a la sala gran de Celrà,
em venen al cap les paraules de la Carme,
sempre hi ha el terra que ens dóna suport.

Sóc a casa.

Tot el meu recolzament per poder continuar ballant a casa.

Tweet